MERCY, MERCY, MERCY
Crònica de la presentació de "Time After Time" a L'Hospitalet.
Albert Caire Trio
Albert Caire (piano)
Carles Domingo (bateria)
Jaume Duran (contrabaix)
Mosquito Sunset Club (L'Hospitalet)
24-10-2013
Eren les 22.05 del dijous 24 d'octubre. Acabem de sopar. Músics, parelles i filla. Relaxats, parlant de tot tipus de temes, anècdotes i vivències. Distesos. Poc semblaria que anàvem a presentar un disc. Ens aixequem i a pocs metres, al Mosquito Sunset Club de L'Hospitalet, els assistents ens esperaven per començar el concert, d'entre els quals hi havia amics, familiars, companys professors, ex alumnes "il.lustres", músics (components de la Big Band de Montbau ), tècnics i algunes cares que no vaig adivinar a conèixer (bona senyal, no?)
Comencem aproximadament a les 22.15 i sense dir res vam començar amb Nostalgia In Times Square, un clàssic de Charles Mingus, que ens va servir per donar calidesa al lloc i als oients allà presents, amb el nostre toc personal (un gest de complicitat a la parròquia habitual del Mosquito, amant del blues).
Tot just en acabar vaig iniciar presentació del recent "Time After Time" (PSM-Music, 2013), un treball que posa dignitat a la tasca del Jaume, del Carles i d'un servidor iniciada fa tot just un any. Fugint de purismes terminològics, no es pot qualificar-lo d'un disc de jazz únicament, sinó de moltes coses més, però que resumiria en una mirada actual a tota una colla de cançons de molts estils diferents i d'èpoques passades i també recents. Per aquesta raó vam seguir amb Logical Song de Supertramp, una versió amb la qual obrim el disc i que ja ens dóna via ampla pels nostres diàlegs habituals, amb no pocs matisos i una dinàmica que hem volgut cuidar especialment. Aquesta línia la vam continuar amb Under The Bridge de Red Hot Chilipeppers (molt especial) i Time After Time de Cindy Lauper, una versió molt delicada on el nostre contrabaixista assumeix el rol melòdic, líric i extremadament expressiu. Hi havia un silenci inusual entre el públic.
Vam continuar després amb títols que ja coneixíem de tocar-los amb altres formacions, com Song for my Father d'Horace Silver i Have You Met Miss Jones de Rodgers & Hart. Tots dos temes estan inclosos al disc també. No estalviem en arranjaments i collita pròpia, però ens permeten desplegar la improvització en el sentit literal-jazzístic de la paraula...i se'ns va notar: diàlegs a 3, discursos a 3. Aquest bloc el vam tancar amb Mercy, Mercy, Mercy de Joe Zawinul. Val a dir que la presentació prèvia d'aquest tema es va convertir en un improvisat diàleg entre el gran David Buixadé que era entre el públic i un servidor (pianista+presentador). Un element que li dóna valor al moment, ja que el públic coneix les cançons i en vol formar part. A part, la "nota funk" que li posem al tema va engrescar força al respectable i això ens va donar empenta per incloure-hi un petit passatge "Grease" al solo de piano.
Davant de l'emoció "mercy", ens disposem a preparar el terreny dels sentiments més propers amb Viva La Vida de Coldplay, on li posem un aire de jazzanova, amb frescura i emotivitat, fet que ens va portar als tres i al públic a cantar la tornada final "Oooh! Oooh!",... em va sorprendre gratament aquesta connexió, potser no hi estic massa acostumat ;)
"On fire", en iniciar el concert
En acabar, el públic ens va demanar un bis i com que jo tenia una llarga llista d'agraïments, vam repetir Mercy, Mercy, Mercy i no la vam fer igual, ni de bon tros, com abans. Des de dins ho vam viure amb satisfacció i molta naturalitat...no vam estar nerviosos en cap moment i això ens va aproximar més al públic. Gràcies al Dani, Tomas, Xavier, Maria, David, Josep Maria, Roger, Maria Cinta, Marta, Raul, Alba, Luis, Susanna, Clàudia, Felip, Xavi, Manel, ...(perdoneu si em deixo algú) per haver vingut. Molts de vosaltres em vau comentar que hi havia compenetració entre els tres i una sensació d'equilibri molt aconseguida. Yeah!!! D'això es tracta. Alguns ja teniu el disc, signat i tot. Gaudiu-lo! A tots aquells que sense conèixer personalment hi ereu incondicionalment, gràcies també. I especialment vull ser agraït amb els companys Carles Domingo a la bateria i Jaume Duran al contrabaix. Sense ells no hagués estat possible. Satisfet 100%.
Una abraçada!!!