ALBERT CAIRE TRIO ARBÚCIES

ARTICLE PUBLICAT PER ALBERT CAIRE :

 " Darrer concert de presentació de "Time After Time", Arbúcies, Girona (2-5-2014).Albert Caire Trio.

Comparar el darrer concert a Arbúcies amb qualsevol del quatre anteriors resulta poc productiu, per què?

En primer lloc, l'arribada al poble (generosa en paisatge natural, encara a la llum del dia) va venir acompanyada d'una agradable sorpresa: el teatret de fusta comptava amb piano acústic, de cua. Heus aquí el primer canvi de xip: un piano acústic afinat no sona igual que un piano elèctric (sona infinitament millor!!!). Havent-lo provat, em va recordar molt al piano dels Estudis Laietana on vam enregistrar “Time After Time” i això em va suggerir matisos que després es van transformar en grans detalls. 

En segon lloc, la modesta infraestructura sonora de la formació va servir per reforçar aspectes que en altres ocasions no tenim oportunitat d'incidir:compensar el volum natural dels instruments acústics. Contrabaix, bateria i piano van trobar un equilibri just, plenament en consonància amb l'acústica de la sala, molt ben aconseguida. Una vegada va entrar el públic (una entrada no pas discreta, però tampoc per tirar coets), aquest equilibri no es va trencar. Començat el concert (amb el nostre repertori habitual, però canviat d'ordre) vaig notar certa fredor del públic, un element a tenir en compte ja que de vegades, inundat pels dubtes que et pot generar, et provoca certa desconcentració, com si trobessis que el davanter centre no rebés pilotes del migcampista i no sigui possible tirar a barraca. Però tot va anar a més. Els diàlegs entre nosaltres treses van anar succeint amb naturalitat. El Jaume Duran, que va estar especialment inspirat en els seus solos de contrabaix, va rebre aplaudiments en tots els seus torns d'improvització. Un frasejat ple matèria sensible, medit i alhora senzill en el seu desenvolupament. Vaig poder-lo escoltar com un espectador més i confirmar la teoria del “menos es más”.

Un d'aquests moments de fibra sensible es va produir a “Son de Vi”, del meu primer disc “Camins”. Aquest tema de collita pròpia obre un parèntesi entre la desfilada de versions del segon treball que presentàvem; a Arbúcies va destil·lar elegància i complicitat amb l'audiència, la qual va ser convidada prèviament a imaginar-se un plàcid passeig matinal per les vinyes del Penedès. Cal dir que el Carles Domingo obre espais de silenci en el seu desenvolupament rítmic que permeten treure el màxim partit tímbric a un piano esplèndid i agraït, en passatges de no masses notes. L'experiència del Carles té molt a veure amb els nostres trets diferencials. Ni massa, ni massa poc, sense excessos...la mida exacta.

Aquest tercer element és el que em permet afirmar que va ser un concert d'execució diferent als anteriors. I la resposta del públic al final del concert així m'ho va fer veure, tot i el meu sentit autocrític de cada bolo. La venda de discos no va ser escassa: es van vendre per igual els mateixos exemplars de “Time After Time” que de “Camins”, que va va revifant.

En acció, Carles Domingo a la bateria, Jaume Duran al contrabaix, Albert Caire al piano.

Com a punt final, vull agrair a l'organització el tracte rebut, cosa que no me oblido mai de dir (sino fos així també ho diria), però als pobles nosaltres ho valorem tant com ells l'esforç d'un treballen fet. Tot i que no hi ha dates tancades, se'ns obren nous reptes, se'ns plantegen noves fórmules...tot sigui per fer totalment diferent i únic el proper compromís. "